22-M: Vaga d'Ensenyament: "Contra l'elitització de l'ensenyament, plantem-los cara!"

Avui, 22 de maig de 2012, hem tornat a buidar les aules i prendre els carrers. Una mobilització de la comunitat educativa que ha aconseguit reunir més de 500 persones en una manifestació unitària.

Des de les 18:30, el SEPC Joan Mercader hem estat fent una performance que s'ha titulat com a "Funeral per l'Ensenyament Públic". Un grup de 20 persones ha sortit des de davant de l'Institut Joan mercader carregant un taüt negre i amb ciris a les mans. A la tapa del taüt es podia llegir "Ensenyament Públic (Mitjan S.XX - 2012)". Durant tot el recorregut ha sonat la Marxa Fúnebre de Chopin. En arribar a la plaça de Cal Font, s'ha llegit un petit text (reproduït a continuació) per donar un últim adéu simbòlic a l'Ensenyament Públic.

No fa pas massa temps que es va poder començar a tenir l’ensenyament garantit per a tothom. De fet, fins ben entrat el segle XX no es pot considerar que estigui garantit. I avui estem aquí reunits i reunides per donar-li l’últim adéu. 

D’ara en endavant, mentre els adinerats podran tenir garantit el dret a l’educació, d’altres haurem de patir la massificació de les aules i dels barracons, les pujades de taxes universitàries, les reduccions de plantilla, uns mitjans insuficients, la intromissió de les empreses i el capital privat, la disminució de les beques, la privatització dels mòduls de formació de grau superior... 

Perquè ara, ja ni tindrem dret a rebre una educació igualitària i antipariarcal, ja que amb l’Educació Cívica i Constitucaional, enlloc de l’assignatura d’ètica, es deixarà de condemnar l’homofòbia. Tampoc podrem gaudir d’una cosa que semblava guanyada com és el dret a l’educació en català. 

L’educació ha mort en mans de José Ignacio Wert, Irene Rigau, Andreu Mas-Colell, Maria José Catalá, Rafael Bosch Sans, Mariano Rajoy, la banca privada i el capitalisme en general. 

L’enterrem aquí, al lloc on fins ara han viscut els nostres desitjos d’aprendre. 

Descansi en pau, Educació Pública. Que la terra et sigui lleu.

Vora les 19:30 s'ha iniciat la manifestació unitària, on el SEPC Joan Mercader i l'Assemblea de Joves d'Igualada (AJI-CAJEI) hi hem participat activament. Darrere una pancarta amb l'eslògan "Contra l'elitització de l'ensenyament, plantem-los cara!" s'ha seguit portant el taüt, aquest cop acompanyat d'estelades roges, banderes roges i banderes liles. Durant la manifestació s'han cridat consignes com "Alerta, alerta de privatització! Prou retallades a l'educació!", "Contra el capitalisme Independència i Socialisme!", "Pública? Sí! Privada? No!" o "Si estudies què has de fer? Militar al SEPC!". Poc abans d'arribar al final de la manifestació s'ha encolat als vidres de l'edifici de Cal Ratés, on hi ha els despatxos d'ensenyament de l'Ajuntament d'Igualada, un cartell de més de dos metres de llargada on es podia llegir "Amb la pujada de taxes #nopucpagar. Es carreguen la pública! Assenyalem els culPPables!" Al cartell hi havia les fotografies, de cap per avall, de José Ignacio Wert; ministre d'Educació del Govern Espanyol, d'Andreu Mas-Colell; conseller d'Universitats, Investigació i Economia de la Generalitat de Catalunya, de Mª José Catalá; consellera d'Ensenyament de la Generalitat Valenciana i de Rafael Bosch Sans; conseller d'Educació del Govern Balear.

Finalment, s'han llegit els manifestos de SEPC (reproduït a continuació) i de l'assemblea de professorat a la plaça de l'Ajuntament.

Avui, dimarts 22 de Maig, ens trobem de nou en una nova mobilització en el món de l’educació. Una jornada de vaga convocada per professorat i estudiants, des dels més petits fins els que formen part de l’àmbit universitari. Així doncs, una vegada més, les aules han tornat a quedar buides arreu dels Països Catalans.

Les nostres escoles, els nostres instituts i les nostres universitats són escenaris del boicot que pateix la integritat de l’ensenyament públic i així, mitjançant el moviment assembleari, els estudiants hem assumit el dret, la responsabilitat i el deure de mobilitzar-nos i fer front a aquesta situació. Una situació que deixa en plena degradació un ensenyament que ja té moltes mancances i que els plans d’estudis actuals i els que estan per venir l’únic que fan és agreujar el dia a dia dels qui hi treballen o en som usuàries.

L’ensenyament, actualment entès com una inversió per les classes populars i una despesa pels governants, és víctima de retallades pressupostàries que redueixen la massa salarial de mestres i professors, i causen l’acomiadament de centenars d’aquests. És víctima també de la injecció de capital privat als centres d’estudis que condicionen els plans docents, de l’augment dels preus de les matrícules de grau i màster. La massificació de les aules o barracons i la incompatibilitat del Pla Bolonya amb l’actual conjuntura de les universitats no ha fet més que perjudicar, un cop més, els estudiants d’aquestes. Com a moviment estudiantil tampoc podem obviar els durs atacs que esta patint el català a les aules d’arreu dels Països Catalans, fet que també ha unit tots els centres educatius per mostrar la desobediència davant les sentències dels Tribunals Espanyols, que l’únic que fan es reafirmar l’espanyolització que pateixen les nostres aules. La repressió vers els activistes estudiants que lluiten des de la LOU, Bolonya i ara, és un clar atac cap a aquell moviment que ha estat el protagonista

 de moltíssimes mobilitzacions que visualitzen la problemàtica educativa i pressionen les administracions públiques a posicionar-se, òbviament, a favor dels culpables de la crisi econòmica i dels qui ens han portat a la deriva. Aquesta repressió ha arribat fins el punt de que alguns centres educatius de la ciutat hagin considerat il·legal la vaga d’ensenyament d’avui i hagin utilitzat mesures de coacció, com telefonar a totes les famílies de les quals els seus fills participaven a la vaga. Per tant, la repressió política no tan sols és al carrer, sinó que també és present als nostres centres.

Com podem comprovar, la llista de motius pels quals hem de buidar les aules i prendre els carrers és prou llarg i el debat sobre aquestes qüestions molt ampli. Un cop més, aquest curs, assenyalarem a qui ens ha portat a aquesta situació que sols beneficia a uns pocs adinerats. El 22 de Maig, plantem cara a l’augment de taxes, a les retallades i als acomiadaments perquè lluitarem fins al final per un ensenyament gratuït, públic i de qualitat.

L’ensenyament és un dret, defensar-lo és un deure.

Visca la Terra i mori el mal govern!

Cal remarcar que durant el matí la direció de l'INS Joan Mercader ha reprimit els estudiants en vaga, trucant a les seves famílies dient-los que aquesta vaga era il·legal (fet totalment desverificat).