divendres, 25 de novembre del 2011

25-N: Combatem la violència de gènere! AUTODEFENSA FEMINISTA!

Per parlar de violència de gènere creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem conèixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no sabem delimitar fins on ha d'arribar el to d'una conversa, quin ha d'ésser el límit del contingut d'unes paraules que fereixen, el de la carícia d'una mà per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència de gènere.

Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què no és ens fa veure que la nostra societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada... Però, realment, de què estem parlant? L'ONU la defineix com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tan si s'esdevé en la vida pública com en la privada.

D'aquesta manera, la violència de gènere és la punta visible de l'iceberg que construeix la societat patriarcal en que vivim. No es tracta d'accions irracionals, de persones concretes en moments concrets, no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d'un problema molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violència de gènere només n'és la cara més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant d'aquest sistema anacrònic. Tot amb tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li solució, l'hem de concebre com el que és, com una qüestió estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt, que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de sotmetre-la.

El patriarcat està caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l'home adult i heterosexual, provocant l'establiment de relacions de dominació d'homes sobre dones, d'homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals, de pares sobre fills i filles. Aquest sistema sexe-gènere que estableix el patriarcat, i que provoca una divisió sexual del treball reproductiu (dones) i productiu (homes), és doncs un fruit social que predetermina rols i estereotips a seguir. questa socialització del gènere és l'expressió fàtica del que es coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil de perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.

En el benentès que aquests estereotips de rols de gènere vénen definits pels diferents agents socialitzadors: la família, l'escola, la religió, els mitjans de comunicació o la cultura popular, entenem que és d'ells per on s'han d'introduir els canvis que duguin a la fi de l'opressió de les dones en totes les seves formes més o menys visibles. La violència de gènere, com a expressió més notòria, no és un comportament natural, sinó un comportament après, socialitzat, i que, com a tal, ess pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L'eina per fer-ho està a les nostres mans, i la solució n'és l'educació en majúscules. Calen projectes de coeducació a les escoles, instituts i universitats que potenciïn i garanteixin la igualtat real d'oportunitats, l'eliminació de qualsevol discriminació per raons de sexe, i que sensibilitzin a la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Entre totes hem d'acabar amb la socialitzció del gènere, i promoure nous models de relacions sexoafectives que es desvinculin dels models tradicionals imposats per una cultura i religions patriarcals.

Per tot el que hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i patriarcal, el divendres 25 de novembre, ens veiem amb l'obligació d'eixir alcarrer, cridar-hi ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
23 de novembre del 2011



dijous, 17 de novembre del 2011

17-N: Vaga General d'Estudiants Universitaris i de Secundària.

En motiu de la Vaga General d'Estudiants Universitaris i de Secundària, convocada a nivell nacional pel SEPC, el nucli d'aquest sindicat a l'IES Joan Mercader ha dut a terme una manifestació per Igualada realitzant talls de trànsit en diferents punts del recorregut i okupacions simbòliques als dos centres públics on l'equip directiu no ha permès la participació a la vaga d'estudiants.

L'acte ha començat a les vuit del matí, amb la penjada d'una pancarta al Parc del Xipreret on hi havia el lema "17-N: Vaga d'Estudiants". A la porta d'entrada de l'institut s'ha fet una concentració d'alumnes al voltant d'una altra pancarta, decidint com fer la manifestació. A un quart de nou ens haviem situat al Passeig Verdaguer, on hem desplegat la pancarta. En aquesta es podien llegir els lemes "Si no ho canviem tot, no canviarem res! 17-N Vaga d'Estudiants #ningú a les aules #ningú a casa #prenem el carrer".

El recorregut ha passat per diversos carrers d'Igualada, provocant una cua de cotxes de més 300 metres a l'Avinguda Àngel Guimerà. La manifestació ha passat pels centres IES Milà i Fontanals i IES Pere Vives i Vich, de la mateixa ciutat. En aquests centres, on l'equip directiu ha negat el dret a vaga, s'ha fet okupacions simbòliques i interrupció de les classes per fer una lectura del manifest.

Durant el recorregut de la manifestació s'han cridat consignes com "Les estudiants prenem el carrer!", "Contra la crisi del capital, vaga! Vaga! Vaga general!" o "No som mercaderies, som estudiants!", entre d'altres.

La manifestació ha acabat a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, on s'ha fet una lectura del manifest i se n'ha entregat una còpia al Departament d'Educació de l'Ajuntament d'Igualada. Finalment, la pancarta s'ha penjat en una bastida de la mateixa plaça.
 Pancarta del Parc del Xipreret
 La manifestació al seu pas per la Plaça Castells
 Avinguda Gaudi, tall de trànsit
 Concentració a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada
La pancarta penjada a la bastida



17-N: VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS

#ningú a les aules #ningú a casa #prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...
En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un ful de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.
Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.
Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.
Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.
Països Catalans, novembre de 2011
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)